



![]() Frederic Aparisi Romero Filiación: Universitat de València (Valencia, España). Biografía: Frederic Aparisi Romero (Gandia, 1982) actualment exerceix com a professor ajudant doctor al Departament d'Història Medieval i CC. i TT. Historiogràfiques de la Universitat de València. Ha estat becari predoctoral V Segles de la mateixa institució (2007-2010) i del The Joint Centre for History and Economics, adscrit a les universitats de Cambridge i Harvard (2013). L'any 2016 va defensar la seva tesi doctoral a la Universitat de València, treball pel qual va rebre el premi extraordinari de doctorat (2017). Ha estat becari postdoctoral Juan de la Cierva-formación a la Universitat de Lleida (2018-2020). Ha format part com a docente i investigador de la Universitat Cardenal Herrera-CEU en diverses etapes compreses entre el 2011 i el 2021. Ha realitzat estades de recerca a les universitats de Leicester (2009), Aberystwyth (2010), Minho (2019), Cambridge (2019), King’s College (2022) i Yale (2024). Al llarg de tots aquests anys, ha estat guardonat amb diverses beques locals i premis, entre els quals destaquen el Premi Internacional de Mudejarisme (2011), el Premi d’Història de la Medicina de la Fundació Uriach (2019) i el Premi Saladié (2024). Les seues línies de recerca giren entorn de la història rural. Això l'ha portat a aprofundir en l’estudi de la diferenciació interna de la comunitat camperola i les relacions camp-ciutat des de diverses perspectives, que inclouen la història econòmica, la historia de l’alimentació, la cultura material, les mentalitats, l’assistència i la medicina al món rural. Sense abandonar aquest àmbit de recerca, també s’ha interessat per la història de la pesca. A més de la seua tasca acadèmica, col·labora habitualment en Mitjans de comunicació com a divulgador de la història medieval, participant en programes de ràdio, articles i conferències per apropar aquest període històric al públic general. |
Año de publicación: 2025 Idioma: catalán Materias: Historia e Historiografía Colección: Anejos del Anuario de Estudios Medievales eBook gratuito |
Resumen:
[cat]
El fill d’un llaurador, papa. Sens dubte, la singladura d’Alfons de Borja, elegit summe pontífex el 8 d’abril de 1455 amb el nom de Calixt III, és un dels millors exemples del que la historiografia ha convingut a denominar elits rurals. Tot i que els primers indicis ja es detecten en l’alta edat mitjana, no hi ha dubte que és a partir del segle XIII quan arreu d’Europa el fenomen de les elits rurals és més evident.
L’increment dels intercanvis a partir de llavors es feu palès a la ciutat, però també al camp, on els processos de diferenciació interna de la comunitat camperola s’accentuaren. Gràcies a uns patrimonis extensos i diversificats, els sectors acomodats del món rural, que no només cal identificar amb llauradors rics sinó també amb artesans, notaris o clergues, consolidaren el control del govern local i el seu paper d’intermediaris entre la comunitat i la senyoria, la ciutat, l'Església o l’Estat. La riquesa material i el domini polític van tenir reflex en les pautes de consum que aquestes famílies adoptaren i en els nivells de vida que assoliren. Sobre aquestes bases, els prohoms rurals van protagonitzar una intensa mobilitat social i alhora física, ja que molts cediren a l’atracció de la ciutat. I així, parafrasejant sant Vicent Ferrer, passaren de caps de sardina a cua de tonyina.
El llibre que sosteniu analitza els processos d’enriquiment, diferenciació i migració que van protagonitzar els prohoms rurals del País Valencià i que els van portar del camp a la ciutat, de l’arada a la ploma, en la tardor medieval.
Descripción física del libro: 334 p. : 24 cm
ISBN: 978-84-00-11385-8
eISBN: 978-84-00-11386-5
Publicación: Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2025
Referencia CSIC: 14131
Adquirir la edición digital enEste eBook está disponible en descarga gratuita Adquirir la edición impresa en |
Descargas gratuitas |
Este título está en nuestro catálogo electrónico desde el lunes 28 abril, 2025.